Pakta: la primera urpada

El Jaguar es diu Albert. Ha esperat una eternitat per fer el salt i llançar una pluja d’urpades des de l’aire.

La primera: Pakta. Nikkei per Albert Adrià. Diu Xavier Agulló que “és més nikkei que Lima“. I probablement tingui raó. O potser Albert s’estigui definint el terme.

La sala uneix l’univers japonès dels ryokan i els telers peruans. Els “fils que uneixen“, diu Pau Arenós.

Los hilos que unen
Los hilos que unen

El servei uneix el cel amb la terra. El cel està a la cuina, l’habiten Sebastián Mazzola, Kyoko Li i Jorge Muñoz. Dirigeix​la intermediació Zet Chung amb el seu hipnòtic somriure. La terra som nosaltres.

Dos menús. Un llarg, l’altre maratonià. Mengem el segon. Plats vibrants, potents, àcids, picants, màgics. Plats importants com el ceviche de corbina amb llet de tigre de cumquats; el tofu d’alvocat amb eriçons, yuzu i ous de salmó; el bacallà negre curat en miso amb flor de daikon o l’estratosfèric, més enllà del Machu Picchu i el Mont Fuji, niguiri de papada amb Siu Panka. Inoblidable el motxi líquid, en una llibreta escric que aquest postre és Déu.

Pakta antes de ser Pakta.
Pakta antes de ser Pakta.

La primera nit, Pakta em va semblar perfecte. En la segona ocasió, només vint dies més tard, comprenc que no s’ha inventat l’epítet.

El Jaguar ha sortit de la jungla. Albert ha llançat la primera urpada. El proper: un vermuteria.

Pots llegir aquí l’article publicat a QuèFem?

 

[toggle active=”active” title=”Pakta”]

Carrer Lleida, 5. BCN (Poble Sec)

Poble Sec (L3)

De dimarts a dissabte, de 19 a 22.30h; diumenge i dilluns, tancat

Preu mig: 100€

Reserves: www.pakta.es/menu.html[/toggle]