El Jardí, cuina d’inquietuds

La faixa de polígons industrial i autovies que estrangulen el Vallès Oriental son una frontera física però, sobre tot, mental. Una frontera que recorda, per cert, a la que travessen els protagonsistes de La Caverna, de Saramago.

Dejaron atrás el Cinturón Agrícola, la carretera, ahora más sucia, atraviesa el Cinturón Industrial cortando por entre instalaciones fabriles de todos los tamaños, actividades y hechuras, con depósitos esféricos y cilíndricos de combustible, centrales eléctricas, redes de canalización, conductos de aire, puentes suspendidos, tubos de todos los grosores, unos rojos, otros negros, chimeneas lanzando a la atmósfera borbotones de humos tóxicos, grúas de largos brazos, laboratorios químicos, refinerías de petróleo, olores fétidos, amargos o dulzones, ruidos estridentes de brocas, zumbidos de sierras mecánicas, golpes brutales de martillos pilones, de vez en cuando una zona de silencio, nadie sabe lo que se estará produciendo ahí.

Tartar de bonítol
Tartar de bonítol

No penseu que el Vallès és tal i com el veieu des de la finestra del cotxe a l’alçada del peatge de Mollet o de la Roca. És un territori boscós, fèrtil, muntanyós, plà, irregular, inesperat.

El passejant hi pot trobar el parc agrícola de Gallecs, tan singular, que desemboca en un hipermercat sota l’A7. Pobles diminuts, 9 habitants, a la serralada de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Masies milenaries que conserven fonaments romans.

Donaria la impressió que, malgrat la tossuderia per enlletjir i industrialitzar, el territori lluita per mantindre la seva bellesa, la seva cultura. Ho fan els pagesos, els ramaders, els artesans, el teixit social. També els cuiners i els restauradors.

El restaurant El Jardí, a Parets del Vallès, és un exemple de resistència. El van obrir fa 70 anys amb l’inquietud de fer les coses bé, ens diu l’amo, en Pere. I ho fan d’allò més bé. Cuina senzilla i arrelada a l’entorn.

Montserrat farcit de mongeta del ganxet i formatge de La Gleva. Tartar de bonítol. Timbal d’espatlla de xai amb hummus de mongeta. La seva cuina és bona, molt bona. La relació qualitat preu, excel·lent. Però el millor és l’esperit del negoci.

Ara ja fa temps que treballem amb alguns productes d’horta ecològica i de recuperació de llavors antigues i també som un punt de recollida de Cistella Ecològica “La Verdolaga” al nostre poble, ens agrada treballar amb aquest producte i per això hem engegat aquesta iniciativa.

Necessitem més cuina d’inquietuds. Més gent com en Pere i la seva família. Més resistència.

Timbal de xai
Timbal de xai
Procuro no escribir con la boca llena.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.